Tu ests imposible d'oblidar*

La teua veu es el pià que retumba en cada racò del meu ser…i ara…estas en el meu pensament, en el meu cor…i sense paraules emb vas deixar.

Sense paraules per no saber res de ti, per no herir-me, per no escoltar el silenci trencat de la teua veu,

Doncs no puc evitar portar-te als meus pensaments, tu ets tan excepcional…

Tu crees la dança al compàs de la meua melodía, formes el moviment dels meus sentiments que van quedar tantes vegades inmóvils, i ara, per ti ballen titubeant per tots els altibaixos dels pensaments, tú, simplement per ser tu, vas conseguir que a la meua anima s’adentraren i que engendraren en el meu ser.

Baixe el meu cap, per a que els meus ulls cecs no et puguen observar, per a que la meua ment de ti es puga oblidar, pero aixó es imposible…els meus atents ulls continúen observant les fines llinies que componen el teu cos, tots els teus detalls están en mi, guardats en els racons mes insospechats…

Ets imposible d’oblidar i es que en les notes del pià el teu nom gravat està.