Tan sols tú.

Et vaig mirar, i el vaig saber. Vaig saber que eres tú…, que sempre habies sigut tú…, i que sempre series tú. Que sempre seria la teua mà la que trobaria la meua, que sempre serien els teus bessos els que tocarien els meus llavis, que sempre seria el teu cabell el que s’enrredaria entre els meus dits, que sempre serien els teus ulls el lloc on em perdería, que sempre seria la teua abraçada la que em sostendría…Et vaig mirar i el vaig saber.

Vaig saber que eres tú, i que aixo per a mi bastaría.

Tu ests imposible d'oblidar*

La teua veu es el pià que retumba en cada racò del meu ser…i ara…estas en el meu pensament, en el meu cor…i sense paraules emb vas deixar.

Sense paraules per no saber res de ti, per no herir-me, per no escoltar el silenci trencat de la teua veu,

Doncs no puc evitar portar-te als meus pensaments, tu ets tan excepcional…

Tu crees la dança al compàs de la meua melodía, formes el moviment dels meus sentiments que van quedar tantes vegades inmóvils, i ara, per ti ballen titubeant per tots els altibaixos dels pensaments, tú, simplement per ser tu, vas conseguir que a la meua anima s’adentraren i que engendraren en el meu ser.

Baixe el meu cap, per a que els meus ulls cecs no et puguen observar, per a que la meua ment de ti es puga oblidar, pero aixó es imposible…els meus atents ulls continúen observant les fines llinies que componen el teu cos, tots els teus detalls están en mi, guardats en els racons mes insospechats…

Ets imposible d’oblidar i es que en les notes del pià el teu nom gravat està.

Gracies a tu

Gracies a tu vaig descobrir que la vida es bellaal vore la sonrisa de la teua cara i la ilusió en la teua miradaGracies a tu vaig trobar un nou desig per a viure en ella
Perque no hi ha res mes hermos que saber
que tu també estas en ellaGracies a tu els meus dies grisos es van convertir en els mes colorits al haber sentit els teus besos i caricies en el meu cosGracies a tu les meues nits es van il·luminar amb estrel·les
al somiar amb tu junt a mi, sense que mai et foras del meu costatGracies a tu ara soc feliç, conec el que es el vertader amor,i
Gracies a tu ara tinc la mes bella il·lusió per a viure.

Tan sols sòn Somnis...

Somnis , imágens capritxoses que mezclen els pocs records, barallen la nostra memoria durant nits i nits, hores i hores... els somnis están ahí, cada nit, dins del teu cap.
Ningu pot vore’ls excepte tú perque son teus.
Doncs no pots controlar-los, depenen de sí mateixos a banda que s’alimenten de tu, doncs simplement son somnis. En ells tot es posible: volar, amar lo odiat, vivir el que mai has viscut, morir i tornar a naixer... Dels somnis pots aprendre, pots oblidar-los... l’unic que no deus fer mai es dependre d’ells perque els somnis no respeten la rao ni el sentit, per aixo ningu deuria entrar en els somnis d’un altre, ningu que estiga viu.

Crec que deuriem anar a ChinaTown a dinar*

M’agrada moltisim parlar amb tu, no vuic saber res del que has fet durant aquest temps, si tindre algu amb qui parlar, contarle com estas i que t’antenga, es una cosa que açi el necessi-te.

Doncs els silencis van ser el pitjor, el mirar-te als ulls i quedar-se sense paraules, el mirar les taules d’alrrededor i veure a les parelles...i pensar que pel meu be no deuria pensar el que em passaba pel cap.

em sentia com una xiqueta petita a la que acababen de regalar unes sabates rotges de xarol, que per a que no deixen de brillar no se las vol possar, per por a el que les puga passar.Volia eixes sabates perque eres meues pero alguna cosa en mi em deia – que no se t’ocurrisaca posarte-les!

I sense adonar-me ja habia tancat els ulls per besar-te; be tans sols mels e probat, no me’ls he posat encara! I no me’ls pense possar!!Pese al vi del dinar i els xupitos, viag poder no caure en la tentacio de posar-me les sabates.

Pero poc va durar perque em vas plenar d’ilusio, d’ansies, com quan obris la finestra i la brisa calenta amb flaire a orquidies t’acaricia el teu rostre. Envolvent-lo tot amb la magia del ja coneguer-nos.

Conten que es la brauixa am taco d'agulla, alliada amb Llucifer!

Tenía el cor tapiat, i aquesta vegada no eren somriures el que el tapiaben. Tenía el nas congestionat pel pas del temps, milers de pensaments i com ara entendia tot millor. Per sort, res el feia plorar més que un malsomni aislat i al llitar-se veien que ja no hi ha res. Per sort, els malsons eres tan sols aixo malsons, i ella tenia una gran virtud, la de sonriurel a la vida a banda que ella li faça burla alguna vegada. Tenía música, a la ment la fantasia de la dona del pià, l’home que la va trobar i va fer d’ella una melodia. El sol i la lluna quan van estar reclusos, pensaments que es diluien per el grissor del cel, un sol que ix i un altre que s’amaga. Algu que se n’ana, ningú torna. Confusions que ballen per pentagrmes, en els pentagrames del silenci.

Mai deixes de mirar aquells ulls*

La mirada, quin poder tan admirable.

Capaç de trobar eixida al camí mes enmaranyat i

timida com la lluna eclipsada pel sol.

Amiga personal de la placidez,

compliç inseparable de la tristor,

Confident de les amargures i

delataora dels pensaments.

La mirada, ama de les percepcions,

Raptaora de l’ausençia,

Poseidora d’un infinit i

natura insuportable,

Alliada de si mateixa i celosa de la seua germana.

Que per por de un somriure,

acapara les mirades.

Putja al cotxe reina de la nit, oblida el teu mal humor!

Em sent com una completa botja quan estic amb tu, doncs, es imposible no actuar d’eixa manera quan la teua simple presencia em desconcerta, m’intimida i em plena d’energia.

No logre comprendre’t, doncs, com entendre’t si ets lo mes bell que e sentit en la meua vida.

No importa la rao, tan sols el fet, tu fas que enloquisca amb la teua presencia, i aixo es suficiene per a mi.

Tal vegada el mon, siga tan sols un caprix, pero que importa si em consideren una nena capritxosa, jo desitge estar amb tu fins i tot si tens que anar-te després.

Per un instant soc realmente feliç, a banda que sone a disparats de una botga, pero que importa jo vull estar amb tu aunque tan sols siga una botgeria.

M’encanta estar amb tu, no importen les circunstancies, el moment o el lloc, tan sols m’importa que estes tu en ell.

Queda prohibit!

Qué es el verdaderament important?, busque al meu interior la resposta i m’es tan dificil de trobar.
Falses idees invadeixen la meua ment, acostumada a emmascarar el que no antenc, al fons de un mon ple de falses ilusions, a on la vanitat, el odi, la indiferencia es convertixen en adorables héroes.
Em preguntes com es pot ser feliç, com entre tanta mentida puc conviure amb cadascu, qui te que respondre, abanda que per a mi, aquí, ahora i per sempre:
queda prohibit llorar sense aprendre,
alçarme un día sense saber que fer,
tenir por als meus records,
sentirme sola alguna vegada.
Queda prohibit no sonriure als problemes,
no lluitar pel que vull,
abandonar-ho tot per tenir por,
no convertir en realitat els meus somnis.
Queda prohibit no demostra-te el meu amor,
fer que pagues les meues deutes i el meu mal humor,
imaginar coses que mai varen ocorrer,
recordar-te tans sols quan no et tinc.
Queda prohibit deixar els meus amics,
no intentar comprendre el que vam viure,
cridarles tans sols quan els necesite,
no veure que tambe nosaltres som diferents.
Queda prohibit no ser jo davant la gent,
fingir davant les persoes que no m’importen,
fer-me la graciosa en tal que em recorden,
oblidar a tota la gent que m’estima.
Queda prohibit triar-te en falta sesnse estimarte,
oblidar els moments que em van fer voler-te,
tot perque els nostres camins han deixat d’abraçarse,
oblidar el nostre passat i pagar-lo amb el nostre present.
Queda prohibit no intentar comprendre a les persones,
pensar que les seues vides costen mes que la meua,
no saber que cadasqun te el seu cami,
pensar que amb la seua falta el mon termina.
Queda prohibit no crear la meua historia,
deixar de donar les gracies a la meua familia per la meua vida,
no tindre un moment per a la gent que em necesita,
no comprendre que lo que la vida ens dona, tambe ens el lleva.

text de: soooniiiaa