Vos contaré una apasionant historia

No ens coneixiem, mai ens habien trobat, i un dia a la cola d’aquell casting ens trobarem, ens van agradar molt com a persones i durant totes les fases vam passar junts,, fins que un dia ens van dir que els dos entraben a aquell concurs, eixe que ens portaria a cumplir el nostre somni,,
El primer dia en l’escola ens comunicarem que seriem parella i aixo ens va possar molt feliços fins que…io em vaig donar conte que el no treballaba com jo volia i ja no sabia que fer amb ell pero ara no m’arrepenteix perque esta treballant a munto, i aunque jo soc un poc freda tinc una parella traballadora, que porta tot endabant, que mestima com amiga, que pensa que soc la millor…es el meu amic i amb el que vuic guanyar

Saps?

Simplement vuic que sapias lo importantque que ets per a mi, t’aprecie molt i ets fundamental en aquest puzzle de la meua vida… cada día agraisc mes encara el día en que ens coneguerem…Sempre estas quan mes s’et necesita, en els moments difícils,les teues paraules m’ajuden quan ja no sent l’esperança i pareix que no puc seguir, la teua companyia em dona forces per continuar i eixir endavant quan estic malament…Per una altra banda agraisc tambie per les moltisimes alegries que em compartit, per les experiencies aprenides en cadasqun dels enfrentaments tonts, per tots els moments que hem disfrutat junts,per tota eixa historia que día a día hem construit…Hui no em queda ninguna duda de que cada segon invertit en la nostra amistat ha valgut la pena, si em necesites, cridam, si et sents asoles, buscam, si plores, apollat en mi, si rius, fe-ho amb mi…sempre, sempre estare al teu costat, com tu sempre has estat per a mi…

Amistad

Per que Deu va fer els amics?

En la seua sabiduría, Deu va fer un amic…
algú en qui podem confiar,
un ser lleial, comprensiu y que sempre
al nostre costat estarà.
Ell va pensar que necesitariem a algú
que res ens exijisca, que no aspere
que sigam millors ni pitjors, sino
tal com som…i ens vullga així…
Algú que comprenga les postures
contradiccions sense judgarnos mal.
…En suma, Deu va fer un amic per a riuret
i plorar amb ell, i per desahogar
els sentiments més intims.
Deu va fer un amic, algú amb qui
Podem ser el que som sense fingir…

Text de: http://www.alimentoparaelpensamiento.org/

Tan sols tú.

Et vaig mirar, i el vaig saber. Vaig saber que eres tú…, que sempre habies sigut tú…, i que sempre series tú. Que sempre seria la teua mà la que trobaria la meua, que sempre serien els teus bessos els que tocarien els meus llavis, que sempre seria el teu cabell el que s’enrredaria entre els meus dits, que sempre serien els teus ulls el lloc on em perdería, que sempre seria la teua abraçada la que em sostendría…Et vaig mirar i el vaig saber.

Vaig saber que eres tú, i que aixo per a mi bastaría.

Tu ests imposible d'oblidar*

La teua veu es el pià que retumba en cada racò del meu ser…i ara…estas en el meu pensament, en el meu cor…i sense paraules emb vas deixar.

Sense paraules per no saber res de ti, per no herir-me, per no escoltar el silenci trencat de la teua veu,

Doncs no puc evitar portar-te als meus pensaments, tu ets tan excepcional…

Tu crees la dança al compàs de la meua melodía, formes el moviment dels meus sentiments que van quedar tantes vegades inmóvils, i ara, per ti ballen titubeant per tots els altibaixos dels pensaments, tú, simplement per ser tu, vas conseguir que a la meua anima s’adentraren i que engendraren en el meu ser.

Baixe el meu cap, per a que els meus ulls cecs no et puguen observar, per a que la meua ment de ti es puga oblidar, pero aixó es imposible…els meus atents ulls continúen observant les fines llinies que componen el teu cos, tots els teus detalls están en mi, guardats en els racons mes insospechats…

Ets imposible d’oblidar i es que en les notes del pià el teu nom gravat està.

Gracies a tu

Gracies a tu vaig descobrir que la vida es bellaal vore la sonrisa de la teua cara i la ilusió en la teua miradaGracies a tu vaig trobar un nou desig per a viure en ella
Perque no hi ha res mes hermos que saber
que tu també estas en ellaGracies a tu els meus dies grisos es van convertir en els mes colorits al haber sentit els teus besos i caricies en el meu cosGracies a tu les meues nits es van il·luminar amb estrel·les
al somiar amb tu junt a mi, sense que mai et foras del meu costatGracies a tu ara soc feliç, conec el que es el vertader amor,i
Gracies a tu ara tinc la mes bella il·lusió per a viure.

Tan sols sòn Somnis...

Somnis , imágens capritxoses que mezclen els pocs records, barallen la nostra memoria durant nits i nits, hores i hores... els somnis están ahí, cada nit, dins del teu cap.
Ningu pot vore’ls excepte tú perque son teus.
Doncs no pots controlar-los, depenen de sí mateixos a banda que s’alimenten de tu, doncs simplement son somnis. En ells tot es posible: volar, amar lo odiat, vivir el que mai has viscut, morir i tornar a naixer... Dels somnis pots aprendre, pots oblidar-los... l’unic que no deus fer mai es dependre d’ells perque els somnis no respeten la rao ni el sentit, per aixo ningu deuria entrar en els somnis d’un altre, ningu que estiga viu.